Claus de l'acció del "Preludi"

 

 

CLAUS DE L’ACCIÓ DEL PRELUDI DE SEIDIA

 

La introducció del poema Seidia de Joaquim Garcia Girona, titulat «Lo deslliurament de Morella», és una evocació literària que mostra una influència dels capítols 132 al 137 de la Crònica o Llibre dels feits del rei Jaume I. El fet històric de la presa del castell de Morella als musulmans, per part d’una host encapçalada pel noble aragonés Blasco d’Alagó, tingué lloc el 7 gener del 1232, dia de sant Julià, i va produir un contenciós amb el rei En Jaume sobre el senyoriu del lloc. El monarca que es dirigia a Ares, «castell de moreria», és a dir encara castell en mans dels musulmans, va ajornar aquesta incursió militar per consolidar abans els seus drets sobre Morella. Històricament, la infanteria de Terol va conquistar el castell d’Ares pel mateix temps que Blasco prenia el de Morella. Els versos decasíl∙labs «Ares és forta, però més Morella,/ del front del Regne de València estrella» podem relacionar-los amb les paraules de la Crònica sobre el fet que Morella és un lloc que «no fa null hom del món sinó a Rei». El nom dels cavallers que apareixen en Seidia com a acompanyants de Jaume I  -Ferrando Dies, Pero Ferrández d’Açagra, Rodrigo Ortiz, Ferran Peres de Pina, don Atorella-  prové igualment de la Crònica. El d’Alagó va acceptar finalment que tindria la possessió del castell de Morella en nom del rei.

Tant en la narració de la Crònica com en la de Seidia, es diu que el rei va arribar al riu de les Calderes, avui dit de Caldés, quan el vent cerç batia els murs de la vila, al temps que la pluja i la neu feien acte de presència. La bellesa de les imatges de Garcia Girona es manifesta, per exemple, quan descriu la vila de Morella com una núvia abillada amb «lo vel blanc que demà li lluirà al sol», coberta de neu per vestir-se com una «hermosa desposada». A més, l’autor de Seidia ens presenta una singular metàfora literària sobre la conquesta cristiana: la vila és com una dona que es desperta afalagada d’un somni d’esclavitud que dura ja tres centúries, en referència al període musulmà, tres anys de vida sense amor, perquè el senyor musulmà ha estat «impotent a inspirar-li amor d’aimia». Sens dubte, la condició sacerdotal de Garcia Girona també és una font d’inspiració per a una altra metàfora menys imaginativa: la visió de Morella com un cos exànime que torna a la vida i llei de Crist.

En el preludi de Seidia se’ns conta la conversió al cristianisme de l’intitulat rei de la València musulmana, el seid Abu Seid, un altre personatge històric, i el seu fill, que reben el baptisme i, respectivament, adopten el cognom de Bellús, el pare, i el nom de Ferrant, el fill. Abu Seid va condemnar a mort el seu fill per relacions incestuoses amb una de les seues esposes. Blasco, que servia el rei musulmà de València, va intercedir pels condemnats i el pare va acceptar concedir el desterrament al castell de Morella. Per contra, en la Crònica, Abu Seid apareix directament com a membre del seguici de Jaume I, del qual es va fer vassall al 1226. És una tradició creure que els infants musulmans, com a agraïment, facilitaren a Blasco l’entrada a Morella.

L’historiador Robert I. Burns, en el seu llibre L’Islam sota els croats, considera que la conversió d’Abú Seid al cristianisme va ser, a bon segur, per interés. El seu nom de bateig va ser el deVicent, i més endavant va adoptar el cognom de Bellvís. Això explica per què Garcia Girona ens diu, per error, que empra el cognom Bellús. El bateig va aportar a Abú Seid el control com a senyor feudal d’un conjunt de castells i de poblacions cristianes de la comarca del Palància i també de la Serra Espadà. És conegut que, ja fet cristià, Abú Seid va continuar usant la vestimenta dels musulmans almohades (turbant de seda, vestit de color roig, el preferit dels guerrers islàmics d’Al-Andalus) i també va conservar la signatura en àrab.

Però tornem a l’acció de Seidia. A l’endemà de la presa de la vila dels Ports, es fa una cerimònia de retorn al culte critià de la major mesquita de Morella. La tradició de la primera missa a després de la conquesta de Jaume I ha estat motiu d’inspiració pictòrica, com es pot admirar al retaule de l’Arxiprestal de Santa Maria de Morella (en la imatge). Jaume I fa una crida als musulmans perquè opten per la conversió al cristianisme, i els que no han volgut canviar de religió marxen de la vila.

Un dels principals personatges històrics de la trama del preludi de Seidia és Artal, el fill menor de Blasco d’Alagó, que rep el nomenament de cavaller ni més ni menys que d'Abú Seid, que li fa de padrí i que «en valencià li explica al seu novici/ lo codi sant del cavaller cristià».

Garcia Girona explica que un any abans Blasco i el seu fill Artal, enfrontats a Jaume I, servien el governador musulmà de València. El fet que Artal acompanyara el seu pare en la conquesta de Morella no està provat històricament, però és molt possible.

Com explica el professor Joan Peraire i Ibáñez, al seu estudi «Seidia història i èpica», “els elements de ficció són utilitzats simplement per omplir els buits que deixa la Crònica i, com que no entren en contradicció amb aquesta, no arriben a enterbolir en cap moment la fidelitat històrica”.

En l’adaptació del text de Garcia Girona com a sèrie radiofònica, hem incoporat alguns aclariments al text en prosa inicial, que en res no desvirtuen la intenció de l’autor. A més hem respectat la morfologia del parlar tortosí, pel que fa -per exemple- al manteniment de l’article masculí lo, excepte quan cal que s’apostrofe davant de paraula començada amb vocal.

GLOSSARI LINGÜÍSTIC

Acotolar

Rematar a coltell o espasa curta (acoltellar)

Després a aquest los patges li vestixen

un fi perpunt d’aram

Alguns vocables, que s’empren en la descripció del nomenamnet d’Artal com a cavaller, semblen extrets d’unes frases del principi de la Crònica de Jaume I, a l’inici del capítol 135: «E, quan venc al sol eixit, don Blasco venc se cinqué en sos cavalls e sos perpunts vestits».

Perpunt d’aram

Peça de vestir enconxada i repuntejada, feta de coure, amb què el cavaller es cobria el cos.