CLAUS DE L’ACCIÓ DEL CANT NOVÉ DE
SEIDIA
El cant del fracàs de la diplomàcia
El cant nové
de Seidia de Garcia Girona, intitulat
«Entrevistes» ha estat qualificat pel professor Joan Peraire (en la foto, a
l’esquerra, vora el coordinador, Manel Carceller) com «el cant del fracàs de les
iniciatives diplomàtiques per trobar una solució als conflictes militars i
amorosos». Pel gran interés de l’anàlisi que en va fer el professor Peraire, publicada
amb el títol de «Seidia; història i èpica», al Butlletí de la Societat
Castellonenca de Cultura (lxvii,
1991) en transcrivim el fragment, que pertany a la pàgina 335 del butlletí:
Les
propostes fracassen perquè les actituds i els interessos de les parts
dialogants són oposats i incompatibles: Abuseid ofereix a Seidia la pau, l’amor
d’Artal i la felicitat a canvi de renunciar a la lluita pels seus ideals i pel
seu poble, i de renunciar a la seua religió. Seidia ofereix a son pare el poder
polític, a canvi de la renúncia a la fe cristiana i del retorn a la musulmana.
D. Blasco, més intransigent, exigeix el retorn del seu fill amb les tropes
cristianes i li ofereix, a canvi, un bon matrimoni. No ha entés res. El valí
demana a D. Blasco una aliança front a Jaume i.
I els nobles aragonesos, per acabar d’adobar-ho, demanen al rei que renuncie a
la conquesta de Borriana, petició que un rei com ell no pot de cap manera
escoltar (pàgines 103-104-112 de l’edició original). Un seguit de propostes i
contrapropostes que, a aquestes altures de la narració, no poden ser assumides
per cap dels personatges. El desenvolupament del relat ha eliminat ja moltes
possibilitats narratives i ha orientat, definitivament, els personatges cap a
uns papers ben definitius, cap a unes funcions a les quals no poden ara renunciar.
El cant tanca definitivament el camí de la solució negociada i orienta el
desenllaç de la història (o de les dues històries que conformen el discurs, la
històrica/col·lectiva i l’amorosa/individual) cap a la tragèdia final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada