PRELUDI. LO DESLLIURAMENT DE MORELLA
En Blasco d’Alagó s’apodera de Morella. En saber-ho hi va lo rei En Jaume. Contenciós entre ambdós sobre el senyoriu del lloc. Avenència i entrada en la vila. Càntic dels cristians morellans. Lo rei moro Seid-Abuseid i els seus dos fills reben lo sant
baptisme i es fan cristians. Artal, fill d’en Blasco, és armat
cavaller. Festes i eixida de Morella del rei En Jaume
PRIMERA
NARRADORA
L’aurora que als
malalts minva les penes,
i als que lliga
la son romp les cadenes,
rient amb llavis
d’or,
avui li anuncia
a Morella la captiva,
que el sol
hermós de llibertat li arriba,
puix dins sos
murs és ja el Deslliurador.
I Morella, en
bells somnis abismada
fa alguns jorns,
despertant-se afalagada
de dolç
pressentiment,
ja no sent més
al coll la greu cadena,
i, alçant lo pit
en alenada plena,
s’omple de goig
del seu deslliurament.
SEGON
NARRADOR
Eren ja ben
passades tres centúries
d’ençà que sola,
enmig de ses boscúries,
l’àrab la
sorprengué;
que, impotent a
inspirar-li amor d’aimia,
per més que
riques joies li oferia,
fer-la esclava
perpètua pretengué.
Ara Déu posa fi
a sos jorns d’esclava,
i un cristià il∙lustre, qui prendat n’estava
de son posat
graciós,
és qui, valent,
la trau de captiveri,
donant-li per
tornar-la al cristià imperi
son braç de
paladí, son nom d’espòs.
PRIMERA
NARRADORA
En
Blasco d’Alagó és aquest magnànim
baró, qui ple
d’amor, torna a l’exànim
de Crist a vida
i llei;
lo brau cabdill,
terror de moreria,
qui ha lluitat
incansable nit i dia
per l’honor de
sa pàtria i de son rei.
Com espòs, que
lo jorn del desposori
en va espera la
nòvia entre el desori,
puix un astut
raptor
la nit abans,
incauta, l’ha robada;
i furiós se’n va
al lloc on és tancada,
i amb sang
d’aquell, redim muller i honor,
així va el
d’Alagó a venjar l’ultratge
de Morella, se’n
va ple de coratge,
i, en benaurada
nit,
escalar del
castell sap la muralla,
i acotolant la
impia vil canalla,
l’hermosa
esclava estreny contra son pit.
SEGON
NARRADOR
De goig tremola
tota l’Alta Terra,
i la nova,
volant de serra en serra,
al buf del
ventijol,
aplega al rei,
que aquell matí corria
camí d’Ares,
castell de moreria,
conquistat pels
seus braus los de Terol.
JAUME I
«Ares és forta,
però més Morella,
del front del
Regne de València estrella,
SEGON
NARRADOR
diu
en Jaume Primer;
JAUME
I
i encara que
avui Blasco llei li posa,
tan gran vila
del rei ha de se(r) esposa:
correm-hi a
pressa els esponsals a fer».
PRIMERA
NARRADORA
Diu; i ferint
del poltre les illades,
escortat dels
barons i les mainades
de sos valents
guerrers,
corre avant...
Ja és al riu de les Calderes,
i d’aquell dia a
les clarors darreres
aplega als murs
per on los bat lo cerç.
Fa fred, puix
Capricorn al cel rumbeja,
i el cel baix
son domini llagrimeja
com si estigués
de dol.
Mes no: de flocs
de neu ja cau ruixada,
per vestir-li a
l’hermosa desposada
lo vel blanc que
demà li lluirà al sol.
SEGON
NARRADOR
Als ulls del
jove rei, que n’és d’hermosa,
coronada de murs
sa testa airosa,
d’ermini amb lo
mantell!
Prou que té
gentilesa de regina,
i bé que del
monarca el cor inclina
a donar-li,
d’espòs, reial anell!
Més com?
Tenint-la el d’Alagó per seua?
Amb dret del rei
lo del vassall no es creua:
fa eixir al
d’Alagó,
i, en encarar-se
els dos, es mou porfia
sobre qui el
senyoriu d’ella tindria:
mal remat tindrà
un jorn tal contenció!...
PRIMERA
NARRADORA
Ara l’àngel de
Déu l’aspra violència
endolceix i,
enllaçant amb avenència
los dos grans
pretenents,
de don Blasco
Morella queda esposa,
però abans
afillar-se vol l’hermosa
lo gran rei per
a si i sos descendents.
Ho concerten
així, i amb tal lligassa
congeminats se
n’entren dins la plaça,
creuant l’ample
portal.
I Morella, entre
càntics de victòria,
acull els grans
herois, els qui la història
de son
deslliurament fan immortal.
SEGON
NARRADOR
Lo triomf també
il∙lustra un personatge,
que a Morella és
vingut pregant hostatge
a Blasco son
amic:
és Abu-Seid, rei
moro de València,
qui, havent
caigut del tro i de sa opulència,
busca consol
entre cristians, i abric.
Sembla sa bella
i trista fesomia
comparada d’en
Jaume amb la ufania,
a l’astre de la
nit,
qui, a sol
ixent, cap a Ponent davalla,
i, esgrogit, com
cadàve(r) en sa mortalla,
cau de la mar
dins lo sepulcre humit.
PRIMERA
NARRADORA
Dos fills de
l’àrab rei, d’en Blasco ajuda,
condemnats en
sentència merescuda
per crim incestuós,
hi eren ja, fa
temps, passant desterro,
i del llinatge
també, altiu, de ferro,
d’en Blasco, es
veu Artal, son fill garbós.
Darrere d’ells,
com cabellera solta
d’un cometa,
llueix la llarga escorta
de nobles
cavallers.
Va la noblesa
d’Aragó més vella,
els Pina, Ortiz,
Azagra i Acorella,
que en la cort
del seu rei són los primers.
SEGON
NARRADOR
Obrint-los sos
portals la Deslliurada,
mentre dins sos
albergs arraconada
la plebs mora
s’està,
sa alegria
desfoga en cobles belles
pels llavis dels
fadrins i les donzelles,
així cantant lo
seu retorn cristià:
CRISTIÀ
MORELLÀ
Lloat siga Déu
del cel,
lloada Santa
Maria,
perquè al seu
poble fidel
hui plena salut
envia,
Ja s’acabaren
les penes.
CRISTIÀ
MORELLÀ i CRISTIANA MORELLANA
Cantem,
cantem, cristians,
i als qui
trenquen avui nostres cadenes
besem, besem
les mans.
CRISTIANA
MORELLANA
Nostres pares de
greu dol
ens deixaren
trista herència,
però avui ja ens
ix lo sol
de la divina
clemència:
alabem-ho a
boques plenes.
CRISTIÀ
MORELLÀ
En mal any lo
sarraí
va inundar tota
la serra,
molts cristians
tingueren fi,
els ossos guarda
la terra,
la sang la duem
a les venes.
CRISTIANA
MORELLANA
No es salvà del
moro brau
cap església ni
capella:
sols la de Sant
Nicolau
ens deixaren
dins Morella
per a les santes
ofrenes.
CRISTIÀ
MORELLÀ
Lloat siga Déu
Senyor
que ens ha donat
la paciència;
ella ha temprat
lo rigor
de l’assot i la
violència
sobre les
nostres esquenes.
CRISTIANA
MORELLANA
Mes no demanem,
oh rei,
del nostre
opressor venjança;
ja molts prenen
nostra llei,
farem amb ells
aliança,
lligats de la Fe
amb les trenes.
CRISTIÀ
MORELLÀ
Ja deia una
tradició
de pares a fills
tramesa,
que per un rei
d’Aragó
Morella seria
presa
a les garres
agarenes.
CRISTIANA
MORELLANA
Glòria a vós,
Jaume Primer,
que sou
l’esperat monarca!
Glòria a eixe
braç, que amb l’acer
tants pobles
redim i abarca,
de gestes més
grans, estrenes!
CRISTIÀ
MORELLÀ
Glòria també a
l’esforçat
en Blasco,
cabdill insigne,
que en lo castell
ha plantat
de la santa Creu
lo signe,
donant fi a les
nostres penes!
CRISTIANA
MORELLANA
Oh dia de Sant
Julià,
dia coronat de
glòria!
ton sol al front
brillarà
de Morella i de
sa història;
llorers
t’ornaran perennes!
CRISTIÀ
MORELLÀ
Lloat siga Déu
del cel,
lloada santa
Maria,
perquè al seu
poble fidel
hui plena salut
envia:
ja s’acabaren
les penes!
CRISTIÀ
MORELLÀ i CRISTIANA MORELLANA
Cantem,
cantem, cristians,
i als que
trenquen avui nostres cadenes
besem, besem
les mans.
PRIMERA
NARRADORA
Callen los
cants. Llavors lo rei en Jaume,
com astre
lluminós,
amb son daurat
perpunt, son capell d’ales
i el mantell
purpurat a les espatlles,
així parla a
aquell concurs nombrós:
JAUME I
«Fills de
Morella, el crit de vostra angoixa
fa temps que ens
passa el cor.
L’Omnipotent,
pare ens féu dels pobles,
i als
desgraciats tenint-los per més nobles,
a deslliurar-los
vola nostre amor.
Entre totes
tenim a vostra vila
afecte
preferent;
per això el
Majordom de nostra Casa
us havem enviat
a què, amb sa espasa,
us donàs
benaurat deslliurament.
Déu, bon encert
li ha dat, oint benigne
vostres pietosos
vots;
Ell, lo Senyor,
serà qui vos empare,
reservant-nos,
com rei, ser vostre pare,
volent que a nós
i a Ell sigau devots.
I a vosaltres,
àrabs que abraçàsseu
la nostre
religió,
per vassalls us
pendrem de la Corona,
lliure i quita
serà vostra persona
i dels béns
retindreu la possessió.
Però els que,
sords de Déu a la clemència,
cristians no
vulgau ser,
desposseïts
sereu per dret de guerra,
i us forçarem a
abandonar la terra
que el pillatge
i saqueig vostra van fer».
SEGON
NARRADOR
Diu, i avançant
amb majestat augusta,
seguit de son
corteig,
va a albergar-se
al palau de l’Alcaidia,
mentre dalt de
la torre Celoquia
son pendó ja
onejava al fresc oreig.
Gran dia aquell!
JAUME
I
«De l’alt
morellà alcàsser,
lo diable
caigut,
SEGON NARRADOR
digué el rei,
JAUME
I
ho serà dins de
València
aviat, si Déu
ens dóna sa assistència
i tot lo Regne a
nostra crida acut».
PRIMERA
NARRADORA
A l’endemà, a
trenc d’alba despertant-se
los reis i
acompanyants,
moguts del zel
de Déu, que a tots excita,
se’n van devots
a la major mesquita
a netejar-la amb
los misteris sants.
Executa la santa
cerimònia
lo ministre de
Déu;
i acabada la
unció i fet l’exorcisme,
lo Te-Deum
entonen, que en l’Abisme
ressonaria a
vencedora veu.
SEGON
NARRADOR
Segueix de
l’Hòstia santa el sacrifici:
la glòria del
Senyor
omple el temple
entre encens i lluminària,
i allà on s’oïa
dels àrabs la pregària,
ara de resos
sants s’ou la remor.
Àngel sant de
Morella!, dis-me ara
lo goig
d’aquells cristians,
dels sarraïns
l’espasme i meravella,
la processó a
portar de la capella
antiga, el
Sacrament i els Patrons sants.
PRIMERA
NARRADORA
Dis-me de
l’altre dia la gran glòria,
lo religiós
festeig,
com Abuseid,
prendat de la fe nostra,
amb sos dos
fills davant del rei se postra
i demanen los
tres lo sant Bateig.
Quin goig de
tots en veure l’aigua santa
al front dels
tres tombant!
Pren de Vicent
lo pare el nom dolcíssim,
i son infant
major, per ser bellíssim
dit lo Bellús,
vol dir-se just Ferrant.
SEGON
NARRADOR
En tan lluents
espills mirant-se els moros,
ja preguen a una
veu
ser rentats del
Baptisme en la piscina,
i acatant de bon
cor la llei divina,
com los
cristians volen honrar ja Déu.
Així d’un vol de
grues, que segueixen
del mascle son
guió,
quan ell s’afua
a l’aigua per banyar-se,
darrere d’ell
voreu-les afuar-se
i en l’aigua
totes fer son capbussó.
PRIMERA
NARRADORA
Però altres, no
escoltant del rei magnànim
l’oferta
paternal,
més s’estimen
seguir sa llei gens noble,
i prenent dones,
fills i tot son moble,
se’n van,
deixant lo bé i buscant lo mal.
Morella,
mentrestant, de sa hermosura
recobra tot
l’esclat:
l’abans desjecta
esclava és ja senyora,
i en lo ple de
ses bodes, triomfadora,
vessa de goig
son cor enamorat.
SEGON
NARRADOR
L’últim festeig
li falta en ses grans bodes,
la perla del
joiell:
lo jove Artal,
orgull de son llinatge,
deixant l’ofici
i vestiment de patge,
ara armat
cavaller serà novell.
La cerimònia es
farà a l’església
beneïda el dia
abans:
Artal les armes
ja la vespra hi porta,
i oït lo
capellà, qui abans l’exhorta,
les vetllarà a
la nit sense descans.
PRIMERA
NARRADORA
Les vetllarà
davant de l’ara santa,
postrat en
oració:
amb sos ulls
blaus, i rossa cabellera,
sembla un àngel
de gòtica vidriera,
que ha pres cos
i vital palpitació.
Així només que
la llum indica el dia
com a son rei
l’herald,
so de clarins
als morellans desperta,
i omplint en
breu espai l’església oberta
per a veure tan
nou cerimonial.
SEGON
NARRADOR
Apleguen de
seguida els reis i en Blasco,
seguits dels
cavallers:
Artal, sa vetlla
feta, el cap adreça,
i gentil, de lli
blanc vestit, va apressa
a besar-los la
mà, als reis los primers.
Fa de padrí el
rei moro. Qui fa un any
tal cas hagués
cregut?
Blasco, amb son
fill, llavors al de València
servia, quan per
fet de violència,
estava amb son
rei desavingut.
PRIMERA
NARRADORA
Seid Abuseid,
cavalleresc i noble,
cap a l’altar
se’n va;
i començant de
prompte son ofici,
en valencià li
explica al seu novici
lo codi sant del
cavaller cristià.
Després a aquest
los patges li vesteixen
un fi perpunt
d’aram.
Un elm crinat
damunt sa testa bella,
i un escut a
l’esquerra gobanella,
que encara res
pintat té en l’ample camp.
Els esperons,
que són d’argent, li’ls posa
son coronat
padrí,
qui l’espasa
prenent de damunt l’ara,
quan al cos va a
cenyir-li-la, amb veu clara,
fent-li besar sa
creu, li parla així:
ABUSEID/VICENT
«De cavallers
una preuada joia
et dono en nom
de Déu:
per Ell, la
Pàtria i Rei sols l’has de traure,
i ta mà dreta
mai la deixe caure,
encara que en
combat caiga el cos teu».
PRIMERA
NARRADORA
Diu; i amb
l’espasa, al llom tres colps li pega,
i al cos li la
cenyeix;
queda així armat
Artal, qui, quan s’adreça,
pareix l’estel
de l’alba, que travessa
les ones amb son
raig quan d’elles ix.
¡Com al concurs
encisa i enlluerna
radiant lo
cavaller!
Amb los ulls
se’l galdeixen les donzelles:
no amb més deler
devoren les abelles
la mel dins de
la flor del taronger.
SEGON
NARRADOR
I en ser que ix
la gentada de l’església
en plena llum
del sol,
esclata en cants
i danses l’alegria,
que amb son
ritme sosté la melodia
que un joglar
sarraí trau del flabiol.
Uns dies més les
festes es perllonguen;
lo rei ja va
corrent,
camí d’Ares. Lo
sol, llarga carrera
havent de fer,
va d’una a l’altra esfera:
així a nous
llocs lo rei son vol estén.
Queda a Morella
en Blasco, i lo rei moro,
Artal i els dos
infants.
amb lo poble
gaudeixen de les festes:
curt serà son
folgar, puix altres gestes
a tots ells los
aguarden, i més grans.
