"Preludi" del poema Seidia

  

PRELUDI. LO DESLLIURAMENT DE MORELLA

En Blasco d’Alagó s’apodera de Morella. En saber-ho hi va lo rei En Jaume. Contenciós entre ambdós sobre el senyoriu del lloc. Avenència i entrada en la vila. Càntic dels cristians morellans. Lo rei moro Seid-Abuseid i els seus dos fills reben lo sant baptisme i es fan cristians. Artal, fill d’en Blasco, és armat cavaller. Festes i eixida de Morella del rei En Jaume

PRIMERA NARRADORA

L’aurora que als malalts minva les penes,

i als que lliga la son romp les cadenes,

rient amb llavis d’or,

avui li anuncia a Morella la captiva,

que el sol hermós de llibertat li arriba,

puix dins sos murs és ja el Deslliurador.

I Morella, en bells somnis abismada

fa alguns jorns, despertant-se afalagada

de dolç pressentiment,

ja no sent més al coll la greu cadena,

i, alçant lo pit en alenada plena,

s’omple de goig del seu deslliurament.

SEGON NARRADOR

Eren ja ben passades tres centúries

d’ençà que sola, enmig de ses boscúries,

l’àrab la sorprengué;

que, impotent a inspirar-li amor d’aimia,

per més que riques joies li oferia,

fer-la esclava perpètua pretengué.

Ara Déu posa fi a sos jorns d’esclava,

i un cristià il∙lustre, qui prendat n’estava

de son posat graciós,

és qui, valent, la trau de captiveri,

donant-li per tornar-la al cristià imperi

son braç de paladí, son nom d’espòs.

PRIMERA NARRADORA

 En Blasco d’Alagó és aquest magnànim

baró, qui ple d’amor, torna a l’exànim

de Crist a vida i llei;

lo brau cabdill, terror de moreria,

qui ha lluitat incansable nit i dia

per l’honor de sa pàtria i de son rei.

Com espòs, que lo jorn del desposori

en va espera la nòvia entre el desori,

puix un astut raptor

la nit abans, incauta, l’ha robada;

i furiós se’n va al lloc on és tancada,

i amb sang d’aquell, redim muller i honor,

així va el d’Alagó a venjar l’ultratge

de Morella, se’n va ple de coratge,

i, en benaurada nit,

escalar del castell sap la muralla,

i acotolant la impia vil canalla,

l’hermosa esclava estreny contra son pit.

SEGON NARRADOR

De goig tremola tota l’Alta Terra,

i la nova, volant de serra en serra,

al buf del ventijol,

aplega al rei, que aquell matí corria

camí d’Ares, castell de moreria,

conquistat pels seus braus los de Terol.

JAUME I

«Ares és forta, però més Morella,

del front del Regne de València estrella,

SEGON NARRADOR

 diu en Jaume Primer;

JAUME I

i encara que avui Blasco llei li posa,

tan gran vila del rei ha de se(r) esposa:

correm-hi a pressa els esponsals a fer».

PRIMERA NARRADORA

Diu; i ferint del poltre les illades,

escortat dels barons i les mainades

de sos valents guerrers,

corre avant... Ja és al riu de les Calderes,

i d’aquell dia a les clarors darreres

aplega als murs per on los bat lo cerç.

Fa fred, puix Capricorn al cel rumbeja,

i el cel baix son domini llagrimeja

com si estigués de dol.

Mes no: de flocs de neu ja cau ruixada,

per vestir-li a l’hermosa desposada

lo vel blanc que demà li lluirà al sol.

SEGON NARRADOR

Als ulls del jove rei, que n’és d’hermosa,

coronada de murs sa testa airosa,

d’ermini amb lo mantell!

Prou que té gentilesa de regina,

i bé que del monarca el cor inclina

a donar-li, d’espòs, reial anell!

Més com? Tenint-la el d’Alagó per seua?

Amb dret del rei lo del vassall no es creua:

fa eixir al d’Alagó,

i, en encarar-se els dos, es mou porfia

sobre qui el senyoriu d’ella tindria:

mal remat tindrà un jorn tal contenció!...

PRIMERA NARRADORA

Ara l’àngel de Déu l’aspra violència

endolceix i, enllaçant amb avenència

los dos grans pretenents,

de don Blasco Morella queda esposa,

però abans afillar-se vol l’hermosa

lo gran rei per a si i sos descendents.

Ho concerten així, i amb tal lligassa

congeminats se n’entren dins la plaça,

creuant l’ample portal.

I Morella, entre càntics de victòria,

acull els grans herois, els qui la història

de son deslliurament fan immortal.

SEGON NARRADOR

Lo triomf també il∙lustra un personatge,

que a Morella és vingut pregant hostatge

a Blasco son amic:

és Abu-Seid, rei moro de València,

qui, havent caigut del tro i de sa opulència,

busca consol entre cristians, i abric.

Sembla sa bella i trista fesomia

comparada d’en Jaume amb la ufania,

a l’astre de la nit,

qui, a sol ixent, cap a Ponent davalla,

i, esgrogit, com cadàve(r) en sa mortalla,

cau de la mar dins lo sepulcre humit.

PRIMERA NARRADORA

Dos fills de l’àrab rei, d’en Blasco ajuda,

condemnats en sentència merescuda

per crim incestuós,

hi eren ja, fa temps, passant desterro,

i del llinatge també, altiu, de ferro,

d’en Blasco, es veu Artal, son fill garbós.

Darrere d’ells, com cabellera solta

d’un cometa, llueix la llarga escorta

de nobles cavallers.

Va la noblesa d’Aragó més vella,

els Pina, Ortiz, Azagra i Acorella,

que en la cort del seu rei són los primers.

SEGON NARRADOR

Obrint-los sos portals la Deslliurada,

mentre dins sos albergs arraconada

la plebs mora s’està,

sa alegria desfoga en cobles belles

pels llavis dels fadrins i les donzelles,

així cantant lo seu retorn cristià:

CRISTIÀ MORELLÀ

Lloat siga Déu del cel,

lloada Santa Maria,

perquè al seu poble fidel

hui plena salut envia,

Ja s’acabaren les penes.

CRISTIÀ MORELLÀ i CRISTIANA MORELLANA

Cantem, cantem, cristians,

i als qui trenquen avui nostres cadenes

besem, besem les mans.

CRISTIANA MORELLANA

Nostres pares de greu dol

ens deixaren trista herència,

però avui ja ens ix lo sol

de la divina clemència:

alabem-ho a boques plenes.

CRISTIÀ MORELLÀ

En mal any lo sarraí

va inundar tota la serra,

molts cristians tingueren fi,

els ossos guarda la terra,

la sang la duem a les venes.

CRISTIANA MORELLANA

No es salvà del moro brau

cap església ni capella:

sols la de Sant Nicolau

ens deixaren dins Morella

per a les santes ofrenes.

CRISTIÀ MORELLÀ

Lloat siga Déu Senyor

que ens ha donat la paciència;

ella ha temprat lo rigor

de l’assot i la violència

sobre les nostres esquenes.

CRISTIANA MORELLANA

Mes no demanem, oh rei,

del nostre opressor venjança;

ja molts prenen nostra llei,

farem amb ells aliança,

lligats de la Fe amb les trenes.

CRISTIÀ MORELLÀ

Ja deia una tradició

de pares a fills tramesa,

que per un rei d’Aragó

Morella seria presa

a les garres agarenes.

CRISTIANA MORELLANA

Glòria a vós, Jaume Primer,

que sou l’esperat monarca!

Glòria a eixe braç, que amb l’acer

tants pobles redim i abarca,

de gestes més grans, estrenes!

CRISTIÀ MORELLÀ

Glòria també a l’esforçat

en Blasco, cabdill insigne,

que en lo castell ha plantat

de la santa Creu lo signe,

donant fi a les nostres penes!

CRISTIANA MORELLANA

Oh dia de Sant Julià,

dia coronat de glòria!

ton sol al front brillarà

de Morella i de sa història;

llorers t’ornaran perennes!

CRISTIÀ MORELLÀ

Lloat siga Déu del cel,

lloada santa Maria,

perquè al seu poble fidel

hui plena salut envia:

ja s’acabaren les penes!

CRISTIÀ MORELLÀ i CRISTIANA MORELLANA

Cantem, cantem, cristians,

i als que trenquen avui nostres cadenes

besem, besem les mans.

PRIMERA NARRADORA

Callen los cants. Llavors lo rei en Jaume,

com astre lluminós,

amb son daurat perpunt, son capell d’ales

i el mantell purpurat a les espatlles,

així parla a aquell concurs nombrós:

JAUME I

«Fills de Morella, el crit de vostra angoixa

fa temps que ens passa el cor.

L’Omnipotent, pare ens féu dels pobles,

i als desgraciats tenint-los per més nobles,

a deslliurar-los vola nostre amor.

Entre totes tenim a vostra vila

afecte preferent;

per això el Majordom de nostra Casa

us havem enviat a què, amb sa espasa,

us donàs benaurat deslliurament.

Déu, bon encert li ha dat, oint benigne

vostres pietosos vots;

Ell, lo Senyor, serà qui vos empare,

reservant-nos, com rei, ser vostre pare,

volent que a nós i a Ell sigau devots.

I a vosaltres, àrabs que abraçàsseu

la nostre religió,

per vassalls us pendrem de la Corona,

lliure i quita serà vostra persona

i dels béns retindreu la possessió.

Però els que, sords de Déu a la clemència,

cristians no vulgau ser,

desposseïts sereu per dret de guerra,

i us forçarem a abandonar la terra

que el pillatge i saqueig vostra van fer».

SEGON NARRADOR

Diu, i avançant amb majestat augusta,

seguit de son corteig,

va a albergar-se al palau de l’Alcaidia,

mentre dalt de la torre Celoquia

son pendó ja onejava al fresc oreig.

Gran dia aquell!

JAUME I

«De l’alt morellà alcàsser,

lo diable caigut,

SEGON NARRADOR

digué el rei,

JAUME I

ho serà dins de València

aviat, si Déu ens dóna sa assistència

i tot lo Regne a nostra crida acut».

PRIMERA NARRADORA

A l’endemà, a trenc d’alba despertant-se

los reis i acompanyants,

moguts del zel de Déu, que a tots excita,

se’n van devots a la major mesquita

a netejar-la amb los misteris sants.

Executa la santa cerimònia

lo ministre de Déu;

i acabada la unció i fet l’exorcisme,

lo Te-Deum entonen, que en l’Abisme

ressonaria a vencedora veu.

SEGON NARRADOR

Segueix de l’Hòstia santa el sacrifici:

la glòria del Senyor

omple el temple entre encens i lluminària,

i allà on s’oïa dels àrabs la pregària,

ara de resos sants s’ou la remor.

Àngel sant de Morella!, dis-me ara

lo goig d’aquells cristians,

dels sarraïns l’espasme i meravella,

la processó a portar de la capella

antiga, el Sacrament i els Patrons sants.

PRIMERA NARRADORA

Dis-me de l’altre dia la gran glòria,

lo religiós festeig,

com Abuseid, prendat de la fe nostra,

amb sos dos fills davant del rei se postra

i demanen los tres lo sant Bateig.

Quin goig de tots en veure l’aigua santa

al front dels tres tombant!

Pren de Vicent lo pare el nom dolcíssim,

i son infant major, per ser bellíssim

dit lo Bellús, vol dir-se just Ferrant.

SEGON NARRADOR

En tan lluents espills mirant-se els moros,

ja preguen a una veu

ser rentats del Baptisme en la piscina,

i acatant de bon cor la llei divina,

com los cristians volen honrar ja Déu.

Així d’un vol de grues, que segueixen

del mascle son guió,

quan ell s’afua a l’aigua per banyar-se,

darrere d’ell voreu-les afuar-se

i en l’aigua totes fer son capbussó.

PRIMERA NARRADORA

Però altres, no escoltant del rei magnànim

l’oferta paternal,

més s’estimen seguir sa llei gens noble,

i prenent dones, fills i tot son moble,

se’n van, deixant lo bé i buscant lo mal.

Morella, mentrestant, de sa hermosura

recobra tot l’esclat:

l’abans desjecta esclava és ja senyora,

i en lo ple de ses bodes, triomfadora,

vessa de goig son cor enamorat.

SEGON NARRADOR

L’últim festeig li falta en ses grans bodes,

la perla del joiell:

lo jove Artal, orgull de son llinatge,

deixant l’ofici i vestiment de patge,

ara armat cavaller serà novell.

La cerimònia es farà a l’església

beneïda el dia abans:

Artal les armes ja la vespra hi porta,

i oït lo capellà, qui abans l’exhorta,

les vetllarà a la nit sense descans.

PRIMERA NARRADORA

Les vetllarà davant de l’ara santa,

postrat en oració:

amb sos ulls blaus, i rossa cabellera,

sembla un àngel de gòtica vidriera,

que ha pres cos i vital palpitació.

Així només que la llum indica el dia

com a son rei l’herald,

so de clarins als morellans desperta,

i omplint en breu espai l’església oberta

per a veure tan nou cerimonial.

SEGON NARRADOR

Apleguen de seguida els reis i en Blasco,

seguits dels cavallers:

Artal, sa vetlla feta, el cap adreça,

i gentil, de lli blanc vestit, va apressa

a besar-los la mà, als reis los primers.

Fa de padrí el rei moro. Qui fa un any

tal cas hagués cregut?

Blasco, amb son fill, llavors al de València

servia, quan per fet de violència,

estava amb son rei desavingut.

PRIMERA NARRADORA

Seid Abuseid, cavalleresc i noble,

cap a l’altar se’n va;

i començant de prompte son ofici,

en valencià li explica al seu novici

lo codi sant del cavaller cristià.

Després a aquest los patges li vesteixen

un fi perpunt d’aram.

Un elm crinat damunt sa testa bella,

i un escut a l’esquerra gobanella,

que encara res pintat té en l’ample camp.

Els esperons, que són d’argent, li’ls posa

son coronat padrí,

qui l’espasa prenent de damunt l’ara,

quan al cos va a cenyir-li-la, amb veu clara,

fent-li besar sa creu, li parla així:

ABUSEID/VICENT

«De cavallers una preuada joia

et dono en nom de Déu:

per Ell, la Pàtria i Rei sols l’has de traure,

i ta mà dreta mai la deixe caure,

encara que en combat caiga el cos teu».

PRIMERA NARRADORA

Diu; i amb l’espasa, al llom tres colps li pega,

i al cos li la cenyeix;

queda així armat Artal, qui, quan s’adreça,

pareix l’estel de l’alba, que travessa

les ones amb son raig quan d’elles ix.

¡Com al concurs encisa i enlluerna

radiant lo cavaller!

Amb los ulls se’l galdeixen les donzelles:

no amb més deler devoren les abelles

la mel dins de la flor del taronger.

SEGON NARRADOR

I en ser que ix la gentada de l’església

en plena llum del sol,

esclata en cants i danses l’alegria,

que amb son ritme sosté la melodia

que un joglar sarraí trau del flabiol.

Uns dies més les festes es perllonguen;

lo rei ja va corrent,

camí d’Ares. Lo sol, llarga carrera

havent de fer, va d’una a l’altra esfera:

així a nous llocs lo rei son vol estén.

Queda a Morella en Blasco, i lo rei moro,

Artal i els dos infants.

amb lo poble gaudeixen de les festes:

curt serà son folgar, puix altres gestes

a tots ells los aguarden, i més grans.