CLAUS DE
L’ACCIÓ DEL CANT PRIMER DE SEIDIA
Amb el repàs de
l’acció del cant primer del poema Seidia
de Joaquim Garcia Girona, titulat «L’encontre», ens endinsem ja en el territori
de la ficció literària. D’entrada, no hi ha cap notícia sobre el nucli de la
trama, és a dir sobre l’atac d’una gran host de musulmans de la Plana i de
l’Alcalatén contra Ares, per reconquerir-la a les tropes de Jaume I. És
històric, per contra, que el rei va fer instal∙lar una guarnició de
templers per defensar el castell d’Ares. El capità de les tropes musulmanes rep
el nom d’al Hadrí. Garcia Girona, en nota a peu de pàgina, explica que el nom «l’hem pres d’Al-Hadra, sobrenom que li ficaren los moros a Borriana, anomenant-la
“Metina-Alhadra”, que vol dir ciutat verda. Al Hadrí, pos, se pren ací per “lo
borrianenc”». Hadrí arriba a Ares, escenari de la batalla, amb un exèrcit de
peons d’Eslida, «criats de l’Espadà a l’aspror geganta».
La primera al∙lusió del poema a Benassal,
antiga alqueria del terme de Culla, la situa en una verda vall, amb abundor
d’aigües en l’antiga marjal, desapareguda per l’eliminació dels grans boscs.
Potser, el més interessant del cant primer és l’aparició
de la mora Seidia, presentada com una bella jove, una arquera que munta un corser
com a amazona. Artal persegueix la mora a cavall, cau a terra i es fereix; però
la guerrera no aprofita l’accident per matar-lo, es compadeix i se l’emporta al
castell de Culla com a pres.
Ferrant, el fill cristianitzat de Seid Abú Seid,
reconeix Seidia, que ha viscut considerada com una princesa, com una filla del
rei, a la cort de la València musulmana. (En la imatge retrat d’una reina de
l’Algèria medieval). Garcia Girona obre un fil argumental que es perd en l’aire...
A València, Seidia va demanar a Ferrant, encara musulmà, de ser la seua esposa,
però l’infant la va rebutjar. Diu l’autor: «de la Cort se’n fugí
irada /venjativa i rancorosa». Podem plantejar la hipòtesi que Garcia Girona, a
l’inici de l’obra, va imaginar el personatge de Ferrant com a possible
antagonista d’Artal en l’amor de Seidia. Finalment, el rival del cavaller
cristià serà un cabdill musulmà, Alí. El fill de Seid Abú Seid només torna a aparèixer
en l’obra cap al final.
Ferrant, en aquest cant primer, pren el
comandament del grup de cavallers cristians, quan Artal d’Alagó cau en mans de
la mora Seidia. La guerrera, quan ja té pres Artal, durant la batalla d’Ares ix
a l’encontre de Ferrant i li crida: «Atura’t si l’espasa/ no
tens por de medir amb esta meua». L’infant li respon, des del masclisme i la
provocació, que no és cap gesta que un fill de rei mate una dona, i que la
matarà quan li plaga. Esperona el poltre i se’n va davant la mirada de Seidia,
que resta ofesa «al cor portant la dura
espina,/ que li clavà l’infant».
GLOSSARI
LINGÜÍSTIC
Idúbeda
Serra que separa les terres d’Aragó de les
del regne de València.
Engiscat
en la batalla
El verb engiscar
té el significat d’excitar, engrescar. És un vocable que només està
documentat en l’obra de Garcia Girona.
I als cristians
se’ls apega aquella pàssia
Pàssia significa contagi,
pesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada