Epíleg: "Triomf"

EPÍLEG

TRIOMF

PRIMER NARRADOR

Al camp cristià li ve la més gran hora,

hora d'un dia d'or, amat del sol:

és prest a rebre l’ambaixada mora

que du les claus de rendició i lo dol.                  

Lo camp cristià, i al front son gran monarca,

l’espera en alt silenci solemnial;

tot quant la vista en l'ample camp abarca

és formació de gran cerimonial.                         

Allí les hosts quadrades i a rengleres,

de casdascuna davant, son capità.

En alt, al sol, les llances carasseres:

entre elles i ell, la llum rialles fa.

SEGON  NARRADOR

La majestat reial, de la corona

dels bisbes i rics homs cercada és:

¡aquest sí que és triomf que gallardona

l’abnegació del rei aragonés!

¡Com esplendeix sa rossa gran figura

dalt del cavall! De porpra extens mantell

cobreix sa espatlla, i la cavalcadura:

son cap realça del dragó el capell.

Sa majestat més clara és hui que aquella

amb què a l'hivern, a l'alba del nou any,

va fer sa entrada amb Blasco dins Morella,

de la Conquesta son primer afany.  

Aplega Hadrí, i sa llarga comitiva,

d'amples sedes vestits de baix color;

i desmuntant, aquesta explicativa

li fa al rei, amerada de tristor:

AL HADRÍ

Rei poderós, preneu ma vila amada;

Al·là ho decreta: us dono un paradís.

Deixeu-me anar-me'n lluny de la contrada

per a plorar ma sort infortunada;

Però empareu tant de muslí infe1iç!                  

PRIMER NARRADOR
I Al Hadrí proseguir no pot.

Amb gran dolçura, respon lo rei en Jaume:

JAUME I

Valí, cabdill valent:

Puix sou per fi vingut a gran cordura

de retre el lloc, jo us tractaré amb blanura,

a vós i a tota la vostra brava gent.           

En aquest setge us sou cobert de glòria,

fent la defensa amb guerrejar lleial.

A mon penó Déu dóna la victòria

mes, quan d'açò s’escriga l'alta història,

hi restarà el nom vostre perennal.                               

Ara us prego: abraceu la llei cristiana,

la que, en los savis temps de l'antigor,

senyoreja aquesta terra valenciana.

Així podreu romandre dins Borriana,

sols baix mon ceptre, com abans, senyor.                   

Preneu espill en vostra infortunada

sultana, que tenim de cos present.

De nena amb rite cristià fon batejada,

i abans sa mort, sabent-ho, conformada

ha pres la fe cristiana amb cor fervent.              

SEGON NARRADOR

Ací els moros, i més los de València,

mostren ganes de vore el cos difunt.

Lo rei mateix los guia a la presència

d'En Vicent, l’antic emir, el pare de Seidia,

Abú Seid, i de sos fills, que la vehemència

del dolor a la morta els clava junt.             

La morta vetllen dins d'un ampla tenda

mig fosca, en son escó, entre cirials.

Hadrí, davant de la visió estupenda,

queda clavat i mut. Al poc, da renda

solta als xanglots: los seus fan planys iguals.             

I en alçar-se l'emir i dar-li els braços

d'agraïment en mostra i amistat,

Hadrí rebuja entrar en aquells llaços,

i diu, girant cap a la porta els passos:

AL HADRÍ

Sultana i jo en un dia hem acabat!                     

SEGON  NARRADOR

I, quan són fora, Al Hadrí es gira al rei d'Aragó,

i li diu:

AL HADRÍ

Rei, mercés per vostre zel,

i per la benvolència que l'inspira,

mes jo al Profeta de la gran Hegira

en vida i mort he de restar fidel.                 

PRIMER NARRADOR

Llavors a En Blasco i a son fill abraça;

i, muntant, abatut, en son corser,

seguit dels seus pel mig del camp repassa;

i dins Borriana entrant, prompte ix en massa,

guiant-lo ell, lo veïnat sencer.                                               

Lo veïnat sencer segons lo pacte

de rendició, portant cascú en fardell

los bens que pot; i encaminant-se en l'acte

de cara a Nules, l'empinat castell.                               

SEGON NARRADOR

Lo rei cristià i los seus bé que contaren

los eixits de Borriana habitadors:

més de set mil de tota edat passaren

entre els cristians i els seus marcials honors.

Era la vespra del Patró d' Espanya;

Lo rei i hosts, cantant salmes a Déu,

en lo lloc entren....

L’hora en què el sol banya des del zènit lo món,

clou la campanya,

¡i en l'alminar més alt brilla la Creu!